NASA. The Milky Way at 5000 Meters
Credit & Copyright: Serge Brunier |
En plena nit, des de la finestra de l'habitació, es veu la línia de l'horitzó que separa la terra del cel com una partió que divideix en dues parts iguals muntanyes i firmament. Aquest és el nostre punt de vista, la nostra percepció de la realitat.
Enlaire, a una certa alçada d'on posem els peus, l'horitzó es corva una mica i en la torsió el cel estrellat guanya proporció relativa al sòl. Quan ens mirem el nostre món amb esperit crític, donem als nostres afers una dimensió més ajustada al seu impacte al món.
A tres-cents vuita mil quilòmetres, amb els peus en el nostre satèl·lit, ja no hi ha horitzó. Casa nostra és un cos esfèric envoltada d'estels llunyans. Si a l'inici el nostre món era tan gran com l'Univers, ara ja podem contemplar la misèria humana.
I allunyant-nos cada cop més serem privilegiats de conèixer la nul·la importància que tenim en tot l'Espai.
I els polítics surten als mitjans i es riuen les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada