Que bé que viviu!

Que bé que viviu!-Diu la gent quan parla del professorat. I molta gent amb ràbia i tot. Teniu dos mesets de vacances, mentre jo penso: la resta de l'any he d'aguantar la canalla malcriada, maleducada, i sobretot els seus pares, moltes vegades malcriats i maleducats i creient-se que tenen dret a exigir-nos que controlem la seua descendència de la manera que ells NO han fet.

Jo ja voldria viure com viviu valtres! -diuen-, i aleshores, per no ser jo un maleducat em limito a pensar:' apunta't a llistes, imbècil!; fes oposicions, que són lliures, capdefava. Oh! és que no tinc la titulació que em demanen -esbufeguen- I jo penso: i jo quina culpa en tinc?. Els pilots d'avió viuen més bé que jo i no per això m'hi cabrejo. Ni tinc cap permís per conduir cap airbus.

És que no hi ha col·lectius que viuen millor? la gent s'ha preguntat mai quins horaris fan els mossos d'esquadra? I que bé que viuen els notaris, no?

De debò, seriosament, si ens comparem amb un oficinista, llavors tenim uns horaris i uns períodes de descans molt millors, però nosaltres no podem triar mai el període de vacances, i, a més, ell no ha d'aguantar les neures de tanta gent (només les dels companys de treball), naltres, afegides a aquestes els hem de sumar les de la canalla -penseu que els conflictius no són precisament els bons- i les dels seus pares, i tots els problemes que hi ha al carrer, que entren a l'escola perquè l'alumnat és fill del carrer.

I no parlo de les lleis mutants que ens afecten cada curs. I dic mutants perquè no saps mai en quin marc treballes ja que te'l canvien cada vegada que els alts comandaments departamentals van a orinar.

I paro, perquè no acabaria mai.