País Valencià, breument

Vist des de Catalunya és difícil d'entendre el País Valencià perquè apliquem a aquella societat els mateixos paràmetres definitoris que tenim per a la nostra.

Els catalans (parlo de catalans, no de ciutadans de Catalunya), sabem d'una manera més clara o menys, que, de grat o per força, som espanyols però no de la mateixa manera que ho és un extremeny, i suposem que un valencià és espanyol amb les mateixes condicions identitàries que nosaltres.

Un català pot identificar-se en major o menor grau amb Espanya, però sempre té present que la seva espanyolitat és inferior a la de l'extremeny perquè aquest troncalment és de matriu castellana, en canvi, el català, com que no és hidalgo, és 'menys' espanyol sempre.

Per aclarir-ho: sabem que qui marca els 'estàndards' de com ha de ser un espanyol és Castella. No debades, Espanya és el projecte de Castella, i per això, l'única llengua reconeguda mundialment com a espanyola és la seva.

Així, aplicant aquesta gradació de pertinença, els catalans deduïm que un valencià és espanyol com un català, quan, des del seu punt de vista, ell se sent igual d'espanyol que l'extremeny.

Evidentment, cada persona és un món i jo només puc dir-hi la meva generalitzant.