La legalitat constitucional

Des d'Espanya diuen que fer un referèndum (o una consulta, o una botifarrada) per saber si el poble català vol esdevenir un estat és il·legal. S'emparen en la Constitució.
Ara bé, que jo sàpiga, la carta magna és la que seva, o sigui, la que conté la base del seu corpus jurídic. Clar que diuen que els catalans també la vam votar, però potser s'haurien de plantejar que d'això fa trenta-cinc anys i el context històric no sobreeixia qualitat democràtica precisament.
Aleshores, si ens hem de cenyir a la llei (la seva, repeteixo) és impossible fer el referèndum o crear un estat nou.
Doncs bé, la lògica (la meva) em fa pensar que si la propera legislatura hi ha una àmplia majoria per a l'estat propi al Parlament, i aquest, sobiranament, proclama la secessió d'Espanya, no estaria pas trencant la legalitat. M'explico:
En proclamar la independència ens constituiríem en un estat; per tant, la legislació espanyola a casa nostra seria paper mullat perquè només té validesa en el seu estat, igual que qualsevol altra constitució. Que jo sàpiga, actualment, Barcelona no està sota la jurisdicció de la carta Magna francesa.
Espanya continuaria sent una, però amb unes altres fronteres.
Després, per validar la decisió del Parlament podríem votar-ho en referèndum. Legal, clar, perquè emanaria del nostre poder legislatiu.
Evidentment que dono per fet que si el nostre parlament fes aquest pas, els països occidentals ho acceptarien sense cap problema perquè es tractaria d'un fet democràtic, cosa que invalidaria qualsevol reacció 'testosterònica' dels espanyols.
Potser sóc massa càndid...

Manipulació nacionalista

Estava fullejant el Diari de Tarragona, també conegut com 'el patufet', i m'he trobat una carta al director l'autora (o autor, no m'hi he fixat) de la qual clamava que era prou intel·ligent per anar en contra de les consignes nacionalistes (catalanes) ja que tenia prou esperit crític per no deixar-se manipular.
Sincerament, està molt bé l'opinió crítica dels fets polítics que ens afecten, però caldria valorar si aquest esperit lliure no té les ales lligades a la consigna no nacionalista (catalana, evidentment) del PP que diu que els mitjans catalans adoctrinen, o l'escola, o fins i tot Llet Nostra.

Sàvia intel·ligència que ha raonat, després de moltes elucubracions, que Espanya és l'únic país del món no nacionalista, i per tant a les seves escoles ensenyen la història del seu país des del punt de vista cubà, o s'esforcen a mantenir la llengua italiana com a vehicular, perquè, com tothom sap, fer-ho de dels interessos propis seria 'pueblerino' o 'aldeano'.

Als soferts seguidors d'Intereconomía o 13tv, els recomano que se sumin al Diari de Tarragona. No hi trobarà gaires diferències de discurs.

El cara a cara

La política entesa com a espectacle (de minories) ara ens planteja un debat cara cara entre els caps de llista de CIU i del PSC a la televisió per parlar sobre, suposo, el programa de govern de cada partit.

Vist en clau 'americana' és una proposta molt interessant per escandir el nivell orador del Sr. Mas i del M. H. Sr. Montilla, tot i que només serviria com a performance, atès que el sistema democràtic d'aquí no té res a veure amb el dels Estats Units.

Concretem la cosa: els debats a Amèrica són un pols entre el futur president i el contrincant, però a Catalunya no passaria de ser una pugna entre probables futurs presidents perquè el nostre sistema polític és d'escollir diputats al Parlament, no de votar directament qui volem que sigui el president de la Generalitat. Qui escull el cap de govern són els diputats, no els electors.

Poden encarar-se els caps de llista (per una circumscripció, tinguem-ho clar) i que cap dels dos no assoleixi entrar al Palau de la Generalitat. Imaginem-nos que després de les eleccions els dos grans queden empatats i un tercer amb prou força decideix no votar cap dels dos contrincants i proposar-se a ell mateix com a president. Si l'aritmètica parlamentària suma, pot ser que, posem per cas, el Sr. Rivera es converteixi en president amb els vots de C's, PxC, ERC, SI, ICV, Reagrupament, PP, FEA, CUP i el Partit Humanista.

Aquesta és la raó per la qual els mitjans de la CCMA no poden emetre un cara a cara entre els caps de llista de CIU i PSC a la circumscripció de Barcelona. Clar, hi ha més caps de llista, i els ciutadans de Catalunya votem als candidats de les nostres respectives circumscripcions electorals. Jo no puc votar el cap de llista de Barcelona perquè sóc elector de la circumscripció de Tarragona. És sabut per tothom que el candidat de cada partit a la presidència de la Generalitat és el cap de llista per Barcelona, però no hi ha cap llei que prescrigui que ha de ser així. I en un debat hi han de ser com a mínim els caps de llista de tots els partits amb representació al Parlament en la legislatura que ara ha acabat.

I pel que fa a les discussions sobre si s'ha de fer en espanyol en una cadena d'Espanya crec que això ja és delirant del tot. Imaginem a la televisió alemanya un debat entre candidats a les eleccions romaneses en romanès. Divertit, no? Segur a Baden Baden seria un èxit d'audiència. ës que si fos en alemany també seria tot un èxit!
A més, dubto que a Logronyo interessi gaire qui pot ser el president de la Generalitat de Catalunya, igual que a Tortosa interessa qui serà el president de la Rioja.

En això e(n)s distreuen.

Un apunt

Un altre tema, relacionat amb l'anterior, és que l'estació de tren de Lleida es digui ' Lleida-Pirineus', fet que trobo un insult a la gent de l'alta muntanya catalana, la qual més aviat va mancada de serveis ferroviaris, i tindre l'estació a uns 150 km no crec que els resolgui bo i res.

Pirineu de Lleida

Entre d'altres 'perles', el senyor Àngel Ros, paer en cap de l'Ajuntament de Lleida, ens ha amollat que no està d'acord que la Vegueria de Lleida 'perdi' el Pirineu perquè 'tota l'ha vida se n'ha dit 'de Lleida'. Suposo que vol dir tota la vida seva. Abans de la creació de les províncies (1833) no existia tal denominació.

Dic això perquè aquest alcalde interpreta que tot el territori que avui forma part de la província que té per nom el de la seva capital, pertany a aquella ciutat.

Imaginem per un moment que Espanya hagués seguit fil per randa el model francès i que el nom de la província fos, per exemple, Segre. província del Segre, capital: Lleida. Automàticament tot allò referent a la província seria adjectivat com 'segrenc'. No hi hauria pirineu lleidatà, sinó segrenc. I qualsevol individu o poble de la província no seria lleidatà, seria segrenc. Per tant, no existiria el poble lleidatà d'Àger, sinó el poble segrenc d'Àger. Aleshores el senyor edil de la capital tindria els nassos de sortir a reclamar com a propi un territori que no li pertany, sense ni tan sols ruboritzar-se? Que jo sàpiga només té autoritat en una ciutat, no en una província, la qual vol apropiar-se perquè, per decisió decimonònica, hom va decidir que duria el mateix nom que la ciutat escollida per ubicar-hi els organismes de representació (i repressió) de l'Estat.

També està preocupat perquè el territori pirinenc deixarà de tenir com a centre econòmic Lleida. I això és una pèrdua.

Molt bé, si pensa així, que comenci a disculpar-se a l'alcalde d'Osca perquè hi ha una bona part de la província aragonesa que té Lleida com a centre econòmic i social i, és clar, està 'usurpant-li' un territori que no pertoca al seu àmbit administratiu. O és que les fronteres només es poden saltar quan van en benefici propi?

No és un mal exclusivament seu. Mireu què diu el Sr. Ballesteros, alcalde de Tarragona; es pensa que la ciutat perd perquè la vegueria es dirà Camp de Tarragona, i no exclusivament Tarragona.

Per dedicar-se a fer comentaris de cafè cobren aquests senyors?

Amsterdam, capital d'Holanda

Tothom sap que Amsterdam és la capital d'Holanda, igual que Sydney és la capital d'Austràlia. Ho hem estudiat a l'escola.

Ara bé, és més complicat saber que la capital de California és Los Angeles (o era San Francisco?), i la de Florida és Miami, i la de Louisiana, Nova Orleans; per no dir que la de Tenessee és Memphis i la de Texas és Houston.

I hom pot preguntar-se per què escric aquestes obvietats. Doncs és molt fàcil: per la mateixa raó que aquestes ciutats són capitals dels seus respectius territoris, crec fermament que Reus ha de ser la capital de la futura Vegueria del Camp de Tarragona. Perquè queda clar que si no ets capital administrativa, no ets res.

Per cert, per ordre d'aparició al text, les capitals dels estats anomenats són: La Haia, Canberra, Sacramento, Tallahassee, Baton Rouge, Nashville i Austin. Deixem que el Consell de Vegueria sigui a Tarragona, que ja tenen els edificis fets i centrem-nos a fer d'Amsterdam.

PS: Gràcies a les pel·lícules americanes fins i tot els alumnes de 3r d'ESO saben que la capital federal dels Estats Units és Washington i no Nova York. Si no fos pel cinema...

País Valencià, breument

Vist des de Catalunya és difícil d'entendre el País Valencià perquè apliquem a aquella societat els mateixos paràmetres definitoris que tenim per a la nostra.

Els catalans (parlo de catalans, no de ciutadans de Catalunya), sabem d'una manera més clara o menys, que, de grat o per força, som espanyols però no de la mateixa manera que ho és un extremeny, i suposem que un valencià és espanyol amb les mateixes condicions identitàries que nosaltres.

Un català pot identificar-se en major o menor grau amb Espanya, però sempre té present que la seva espanyolitat és inferior a la de l'extremeny perquè aquest troncalment és de matriu castellana, en canvi, el català, com que no és hidalgo, és 'menys' espanyol sempre.

Per aclarir-ho: sabem que qui marca els 'estàndards' de com ha de ser un espanyol és Castella. No debades, Espanya és el projecte de Castella, i per això, l'única llengua reconeguda mundialment com a espanyola és la seva.

Així, aplicant aquesta gradació de pertinença, els catalans deduïm que un valencià és espanyol com un català, quan, des del seu punt de vista, ell se sent igual d'espanyol que l'extremeny.

Evidentment, cada persona és un món i jo només puc dir-hi la meva generalitzant.

Alternatives polítiques (resposta oberta a l'Isaïes)

Què hem de fer, dividir més els vots per a que ens fotin més clatellades amb la llei d'Hondt? Votar a les CUP? a Estat Català? Ho sento però n'estic tip de partits amb ideologies utòpiques o puerils. Ja passo del 30 i en aquells ambients no canvia mai res, estan igual ara que al 1998.

Ens hem de limitar a posar adhesius a les faroles dels carrers? Fer concerts d'ska i deixar-nos rastes? No sé si m'explico, però avui l'únic partit que està fent coses (que millor que no es vegin) és ERC.

Tot això du al mateix lloc. Els rivals concentren la força i naltres la dividim, jugant al seu joc, i així els demostrem que som uns estúpids.

Què és millor un partit independentista que englobi moltes ideologies o molts d'atomitzats que discrepin entre ells dient si Catalunya ha de ser catòlica o trotskista? Jo crec que amb un partit n'hi ha prou. Si assolim tenir estat ja ens dedicarem a planificar com ha de ser aquest, i qui l'ha de governar, però primer cal tenir-lo sinó no val la pena discutir.

T'has equivocat, Junqueras!

No li havies d'haver retret el passat traficant d'esclaus al Sr. Vidal-Quadras. No pots culpar-lo d'allò que van fer els seus avantpassats.
Ets massa passional.

País Basc

És indignant el cinisme que gasten els 'imperialistes' o 'unionistes' al parlament basc. Com pot ser que atorguin dignitat a un govern que s'ha format per un pacte entre dos partits a priori rivals, gràcies a haver eliminat la representació d'una part important de l'electorat?

I la UE, no en diu res? està d'acord amb el blindatge d'estat que ha fet Espanya?