dimecres, 13 de juliol del 2011

Necessitats ortogràfiques I

De vegades crec que hauríem de tenir dues ortografies: 1) la d'us quotidià -diguem-ne simplificada, i 2) la d'úsos més formals (o clàssica, literària, etc) que seria la pròpia dels documents oficials, rètols, indicadors de carrer...

Pel que fa a la primera, ja fa temps que em volta pel cap que cal adaptar l'ortografia de la llengua a les necesitats actuals.
És molt corrent lamentar-nos que les noves (i ja no tan noves) generacions obvien l'ús dels accents i les dièresis, i per més que hi insistim no aconseguim que n'aprenguin. Entren a 1r ESO sense accentuar i acaben 4t de la mateixa manera.No veuen que aquests signes ortogràfics siguin necessaris, i per tant els obliden o no els apliquen.
No sóc el primer ni l'únic que s'ho planteja.

La idea és revisar punt per punt la normativa des d'una òptica més funcional.
L'enquadrament general és que l'ensenyament per competències proposa saber usar la llengua i els recursos que té i ens passem mig curs intentant resoldre qüestions alienes a l'ús de la llengua, i donem tanta importància a arbitrarietats ortogràfiques que fem que molts alumnes acabin rebutjant l'assignatura..

No vull dir que que no siguin importants, però hi ha aspectes com ara els accents, la grafia de certs sons, l'ús del guionet en la formació de paraules compostes, la prefixació, etc., que si les canviéssim no passaria res ja que són simples convencions.

Si ens parem a reflexionar, l'ús dels accents és simplement prescindible, igual que el de la dièresi. En la història de la llengua l'aparició d'aquests signes és relativament recent, i si n'analitzem la utilitat real veiem clarament que respon a unes necessitats i a una concepció de la llengua de tombant del segle XIX al XX.

El prestigi de la llengua escrita no era el mateix que el d'ara. Abans quedaven en paper els textos rellevants. Avui escrivim per tot.

Vindre a veure una pelicula de ciencia-ficcio. Algú ha tingut cap problema per llegir aquesta frase? Suposo que queda clara la meva visió. En cas de dubte el context resol. (la l·l me l'he menjada perquè també la trobo prescindible).

Tal com he començat, refermo que una no hauria de substituir l'altra, sinó que de la mateixa manera que adaptem la llengua a les situacions comunicatives (els registres) també podríem fer el mateix amb l'ortografia.

2 comentaris:

  1. Felicitats, per fi has fet un post de més de 10 paraules ^-^ S'em faria estrany haver d'escriure sense accents, ni dieresis, ni apòstrofs...però suposo que com tot t'hi deus acabar acostumant...
    Un petó!

    ResponElimina
  2. Gràcies xata, què faria sense els teus comentaris?

    ResponElimina