Ja sé que és llei de vida i també que era un fet inevitable. I sabíem tots que havia de passar. Però saber que ha de passar no vol dir que hi hagi precisament un moment idoni, ni concret, ni molt menys desitjat.
I aquest dijous passat se'n va anar, i ahir ens en vam acomiadar.
I se'n va anar igual com a havia viscut: sense fer soroll, procurant no molestar i, sobretot, amb la seguretat de ser una persona molt estimada.
I no sé si mai tindrem la capacitat d'estimar que va tindre ella.
I l'hem estimat i l'estimarem sempre perquè en mil vides no li podríem tornar ni la meitat del que ens ha deixat.
A. C. S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada