El cara a cara

La política entesa com a espectacle (de minories) ara ens planteja un debat cara cara entre els caps de llista de CIU i del PSC a la televisió per parlar sobre, suposo, el programa de govern de cada partit.

Vist en clau 'americana' és una proposta molt interessant per escandir el nivell orador del Sr. Mas i del M. H. Sr. Montilla, tot i que només serviria com a performance, atès que el sistema democràtic d'aquí no té res a veure amb el dels Estats Units.

Concretem la cosa: els debats a Amèrica són un pols entre el futur president i el contrincant, però a Catalunya no passaria de ser una pugna entre probables futurs presidents perquè el nostre sistema polític és d'escollir diputats al Parlament, no de votar directament qui volem que sigui el president de la Generalitat. Qui escull el cap de govern són els diputats, no els electors.

Poden encarar-se els caps de llista (per una circumscripció, tinguem-ho clar) i que cap dels dos no assoleixi entrar al Palau de la Generalitat. Imaginem-nos que després de les eleccions els dos grans queden empatats i un tercer amb prou força decideix no votar cap dels dos contrincants i proposar-se a ell mateix com a president. Si l'aritmètica parlamentària suma, pot ser que, posem per cas, el Sr. Rivera es converteixi en president amb els vots de C's, PxC, ERC, SI, ICV, Reagrupament, PP, FEA, CUP i el Partit Humanista.

Aquesta és la raó per la qual els mitjans de la CCMA no poden emetre un cara a cara entre els caps de llista de CIU i PSC a la circumscripció de Barcelona. Clar, hi ha més caps de llista, i els ciutadans de Catalunya votem als candidats de les nostres respectives circumscripcions electorals. Jo no puc votar el cap de llista de Barcelona perquè sóc elector de la circumscripció de Tarragona. És sabut per tothom que el candidat de cada partit a la presidència de la Generalitat és el cap de llista per Barcelona, però no hi ha cap llei que prescrigui que ha de ser així. I en un debat hi han de ser com a mínim els caps de llista de tots els partits amb representació al Parlament en la legislatura que ara ha acabat.

I pel que fa a les discussions sobre si s'ha de fer en espanyol en una cadena d'Espanya crec que això ja és delirant del tot. Imaginem a la televisió alemanya un debat entre candidats a les eleccions romaneses en romanès. Divertit, no? Segur a Baden Baden seria un èxit d'audiència. ës que si fos en alemany també seria tot un èxit!
A més, dubto que a Logronyo interessi gaire qui pot ser el president de la Generalitat de Catalunya, igual que a Tortosa interessa qui serà el president de la Rioja.

En això e(n)s distreuen.