Reflexions inconnexes:
A veure si tinc alguna inspiració celestial que m'indiqui algun itinerari vital a seguir. Alguna afició que no sigui fer rentadores o anar a llençar la brossa. Descarto el patchwork.
Tothom té projectes ja siguin de feina, d'oci o es planteja com vol que siguin les coses al seu voltant. Jo només m'ho plantejo. El temps passa i no sé què vull ser quan sigui gran. I ja arremeto els 33. Només faig que passar dies (i empènyer anys). No tinc projectes de futur realitzables. Suposo que em passa com a molta gent: el dia a dia ja m'obliga a fer tot un seguit de tasques repetitives que no deixen gaire marge a la innovació.
L'únic que passa és que de tant en tant m'agafen com a frenades mentals i intento situar-me, què faig, què vull fer i què he fet. La resposta sempre és res. I l'únic projecte per defecte que compleixo és el de continuar igual, i gràcies.
Moments de buidor fins al punt de pensar-me a fer parroquià d'algun bar de desvagats. M'ho impedeix que no sabria què fer-hi, en cinc minuts ja n'estaria cansat.
Ja me menjaré el cap un altre moment. La rutina em reclama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada