Disculpeu-me el retard, oh! fidels seguidors:
Crec que la literatura és una matèria equiparable a la història de l'art, el cinema, etc., i, per tant, no entenc perquè s'ha de donar preferència a la lletra que a la imatge a l'hora de convertir-ho en assignatura curricular.
L'única raó per la qual s'ensenya als instituts és simplement la inèrcia, ja que s'ha estudiat sempre. Però avui, amb la diversificació i la quantitat de matèries que s'han d'impartir, ja no té sentit.
En primer lloc perquè difícilment els alumnes recordaran aquelles llistes interminables d'autors i obres les quals oblidaran quan faci dues mil·lèsimes de segon que s'han examinat. Seguidament perquè a la majoria de batxillers se'ls en foten bé les característiques dels grans corrents estètics occidentals (ca poc multiculti. shauarma!) i finalment perquè abans la literatura formava part de tindre un mínim de cultura. Avui això no es valora; més aviat estigmatitza pejorativament. La gent admira més algú que sap els resultats del Barça de fa dues temporades que no pas a qui sap qui és l'autor de Les razós de trobar.
La literatura és cosa d'una minoria, igual que el cinema d'autor, o un concert de música barroca.
Què en penseu?
P. S. Per cert, tinc més temes relacionats amb la llengua. El proper serà la necessitat d'utilitzar l'accent gràfic. Isaac, prepara't.
Accents gràfics? blavero!
ResponEliminaEl primer paràgraf ho resumeix tot, la literatura és un art com moltes altres, però només ella gaudeix d'un tracte especial, i només per motius de tradició. La pintura, escultura... potser treuen el cap en algun llibre d'història, però no va ser fin a COU que existia com a assignatura. Les altres arts, cinema, fotografia... totalment desaparegudes.
És una anomalia, amb la poca importància que es dóna a les arts en general, i la literatura encara aguanta.