11 de Setembre

Avui és un gran dia perquè els pocs catalans que quedem per aquest país de Déu ens trobem pels llocs, ni que sigui passejant.

També serveix per veure quants balcons i finestres tenen la Senyera penjada (des de casa només en veig una). 

He de dir que jo no en penjo cap, per dues raons: 1) no en tinc cap, 2) m'interessa posar-la a tots els edificis oficials de forma legal, al costat de la bandera de la UE. De moment tot és simbòlic, i ja cansa.

Faria l'esforç d'anar a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, per veure com els més alts dignataris espanyols fan baixar la 'rojigualda' del pal, mentre sona l'himne nacional espanyol i tothom està en silenci mostrant respecte a Espanya i als seus símbols. I per veure com a continuació, el President de la República i autoritats diverses hissen la Senyera mentre sona Els Segadors i els dignataris espanyols (m'agradaria que hi fos el cap de les seues Fuerzas Armadas) estan calladets i quadrats  mostrant respecte a la nostra bandera. 

Voldria veure com la representació castissa puja al vehicle oficial i se'n va, escortada pels Mossos d'Esquadra, al Prat a agafar el seu avió militar i se'n tornen a Madrid.

Ai, això de somniar despert...